<\/p>\n
\u201cSe abre la Veda\u201d \u00e9s una exposici\u00f3 de poemes-objecte sobre tela constitu\u00efda com a una petita aproximaci\u00f3 a un \u201cBestiari d\u2019objectes\u201d, un projecte en el qual porto treballant durant mesos i que, sens dubte, amb el temps ser\u00e0 m\u00e9s extens del que actualment forma aquesta mostra.<\/p>\n
Aquest \u201cBestiari expositiu\u201d parteix de la llavor del pensament m\u00e0gic dels pagesos, d\u2019aquelles fam\u00edlies de tota la vida que vivien envoltades d\u2019amics animals (amb els quals treballaven), juntament amb animals salvatges que es movien entre els prats, boscos i horts als quals temien.<\/p>\n
L’exposici\u00f3 ofereix un viatge cap a una especial cosmovisi\u00f3 d’autor, per\u00f2 oberta a la mirada de l’espectador on els objectes dom\u00e8stics es converteixen en \u00e9ssers per mitj\u00e0 de l’artifici i la mat\u00e8ria pict\u00f2rica.<\/p>\n
La fascinaci\u00f3 i l’admiraci\u00f3 per la dignitat dels vells estris, juntament amb una visi\u00f3 naturalista (com els antics investigadors com Plini, Linneo…) acaba per construir un petit m\u00f3n, no nom\u00e9s com a objecte preferent de l’observaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a paradigma del b\u00e9 i del mal.<\/p>\n
![\"serrrucho\"](\"http:\/\/marcosmesa.com\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/serrrucho-1.jpg\")
<\/a>El hombre-serrucho como paradigma del ser industrial ante la materia.<\/p><\/div>\n
<\/a>Un Peix-Rasclet, un animal fictici que pertany a la dicotomia de l’\u00e9sser agr\u00edcola o industrial, una tela que pertany a una col\u00b7lecci\u00f3 particular cedida per a l\u2019exposici\u00f3. Al costat d\u2019un poema-homenatge al relat de Machado \u201cLa Tierra de Alvargonz\u00e1lez\u201d.<\/p><\/div>\n